Sense càrregues polítiques
Sense fronteres ressaltades, sense centralitats arbitràries, sense escales que enganyen.
Cartografia mundial
Mirar el món tal com és.
Real Earth és la meva aportació personal a la cartografia. Una proposta humanística i pragmàtica per veure el planeta imprès en un full de paper amb les mides reals — sense les distorsions ni les càrregues polítiques dels mapes d'ús general i escolars heretats.
Cada projecció és una opinió. Triem-la a consciència.
El projecte
Una iniciativa personal per repensar els mapes.
Sempre he vist els mapes escolars com a tendenciosos. Mostren un món on Europa és gran i central, Àfrica sembla més petita del que és i les distàncies entre continents es deformen segons qui dibuixa. Aquest projecte vol explorar i compartir alternatives més fidels — amb la consciència que cap mapa 2D pot ser perfecte, però sí pot ser honest.
Real Earth recull projeccions cartogràfiques que han intentat aquest repte al llarg de la història, en proposa de noves i les publica perquè qualsevol persona, escola o projecte les pugui utilitzar lliurement.
Fidelitat geogràfica
Prioritzem la conservació d'àrees, distàncies i formes — depenent de l'objectiu del mapa.
Ús lliure amb atribució
Els mapes es publiquen sota CC BY-SA 4.0: ús lliure (inclòs comercial) sempre que se citi la font. Si s'utilitzen les imatges, el mètode o se'n fa una versió derivada, cal citar «Real Earth · Mosaic-23 Xara».
Com citar
Quan utilitzis qualsevol mapa, mètode o variant d'aquesta proposta — en un article, llibre, classe, web, exposició o producte derivat — fes constar la font amb una d'aquestes formes:
- Citació curta
Real Earth · Mosaic-23 Xara- Citació completa
Real Earth · Projecció Mosaic-23 Xara (CC BY-SA 4.0) · realearth.cat
Si crees una versió derivada (recentratge, variants temàtiques, recursos didàctics, etc.), la llicència CC BY-SA 4.0 demana compartir-la sota la mateixa llicència.
Què aporta
Què aporta Mosaic-23 respecte a altres projeccions.
Front a Mercator, Gall-Peters, AuthaGraph o Dymaxion, aquesta proposta reuneix per primera vegada un conjunt de propietats que cap projecció convencional ofereix alhora.
-
Antàrtida sencera i a escala
Vista des de dalt com un continent més — no com una franja aixafada al peu del mapa (Gall-Peters) ni infinita als marges (Mercator).
-
Mides reals dels continents
Àfrica recupera la seva mida real (14 vegades més gran que Groenlàndia, no més petita com a Mercator).
-
Formes fidels
Cada continent es veu tal com és, sense estiraments verticals (Gall-Peters) ni horitzontals (Mercator).
-
Format rectangular convencional
Encabeix en llibres, pantalles i pòsters, llegible al primer cop d'ull, sense interrupcions ni desplegaments (com sí passa amb Dymaxion).
-
Eix Amèrica–Àsia preservat
Manté la familiaritat cognitiva dels mapes-món tradicionals, sense obligar a reaprendre la disposició del planeta.
-
Unitats geogràfiques reals
Divisió per regions reconeixibles — Índia, Aràbia, Madagascar... — no en triangles arbitraris (AuthaGraph) ni icosàedres (Dymaxion).
-
Zero distorsió dins de cada peça
La distorsió es mou a les costures, és a dir, a oceans i deserts on no importa visualment.
Novetats
Les meves iteracions.
Aquí publico les pròpies aproximacions al repte de representar el planeta en 2D. Cada iteració experimenta amb una tècnica diferent i explica obertament el procés perquè qualsevol persona la pugui replicar, criticar o millorar.
Projecció Mosaic-23 Xara
Cada continent amb la seva pròpia projecció òptima, encadenades visualment per punts de frontera compartits. Nou variants visuals — la mateixa geometria, diferent estètica.
Variants i descàrregues
Descarrega qualsevol variant a màxima resolució en PNG sense compressió o WebP optimitzat.
Variants artístiques
Plantilles base
Mapes amb colors plans i alt contrast, pensats com a punt de partida per crear noves variants temàtiques o per a impressió tècnica.
Veure detall tècnic
Per a premsa
Press kit per a premsa, escoles i editorials.
Inclou nota de premsa en català i anglès, fitxa tècnica, preguntes freqüents, cites per a entrevistes i les quatre variants visuals del mapa en alta resolució. Material lliure per a ús editorial amb crèdit «Real Earth · Mosaic-23 Xara».
Història
Antecedents cartogràfics al llarg del temps.
Aquesta secció es divideix en dues parts. Cronologia històrica: mapes reals d'època que mostren què sabia la humanitat en aquell moment. Projeccions sobre el món actual: els mateixos sistemes matemàtics aplicats avui sobre la geografia completa per veure realment com deforma cadascun.
Cronologia històrica
Mapes reals d'època — cada un és un artefacte fet en el seu moment i mostra el món tal com es coneixia llavors. Comença a Blue Marble (1972), la primera vista completa del planeta, i el fil acaba a l'antiguitat remota.
1972
.jpg)
The Blue Marble
La primera fotografia completa del planeta sencer presa el 7 de desembre de 1972 des d'uns 45 000 km. Per primera vegada, la humanitat veu la Terra «tal com és»: l'Àfrica, l'Aràbia, Madagascar i l'Antàrtida en una sola imatge. Aquesta foto marca el punt zero del que considerem «la cartografia moderna» — totes les representacions posteriors són variacions sobre dades satèl·lit.
jul. 1972
.jpg)
Landsat 1 — primera imatge satèl·lit cartogràfica
Primera imatge presa pel programa Landsat el 25 de juliol de 1972 sobre Dallas (Texas) — el primer satèl·lit civil dissenyat específicament per a la cartografia de la Terra. Llançat només mesos abans del Blue Marble. Inaugura l'era de la cartografia automatitzada: tota la cartografia digital moderna (Google Earth, OpenStreetMap, ICGC…) parteix de descendents directes d'aquest programa, que avui va per la 9a generació (Landsat 9, 2021).
1855
Mapa de l'Antàrtida (post-Ross)
Un dels primers mapes generals que incorpora les costes antàrtiques descobertes per l'expedició britànica de James Clark Ross amb els vaixells HMS Erebus i Terror (1839-43). Es veuen la Terra de Victòria, el Mar de Ross i la barrera de gel — fites geogràfiques que Ross va batejar i que apareixen, per primera vegada amb perfil real, després de tres segles de «Terra Australis» imaginària.
1784
Carta general dels viatges del Capità Cook
El primer mapa que mostra el Pacífic completament cartografiat — i la prova visual definitiva que sota l'oceà austral no hi havia cap «Terra Australis Incognita». Cook va navegar fins als 71°S sense trobar cap continent. Es veuen les ruta dels tres viatges, la costa d'Austràlia («New Holland»), Nova Zelanda i la xarxa d'illes del Pacífic. A partir d'aquest mapa, el món «conegut» pràcticament només deixava per descobrir els pols.
1648
Nova Totius Terrarum Orbis Tabula
El mapa del món més influent del segle XVII, amb la cartografia europea al seu punt àlgid. Doble hemisferi, decoració barroca, prefiguració del que serà l'Atlas Maior (1662-72) de Blaeu — l'atlas comercial més car i sumptuós mai publicat (11 volums, ven al preu d'una casa). Encara hi apareix una «Terra Australis» imaginària, però l'Amèrica i Àsia ja són bastant precises.
1569
Projecció Mercator
El mapa original imprès en 18 fulls («Nova et Aucta Orbis Terrae Descriptio…»). Projecció conforme dissenyada per a la navegació marítima: les línies rectes corresponen a rutes de rumb constant. Distorsiona enormement les àrees a latituds altes — és l'origen del «problema» de la cartografia escolar moderna. Mira la part inferior: Mercator dibuixa una «Terra Australis» imaginària, perquè l'Antàrtida no es descobriria fins 1820.
1513
Mapa de Piri Reis
Fragment conservat (aproximadament 1/3 del mapa original) pintat sobre pell de gasela. Mostra l'Atlàntic, les costes d'Àfrica occidental, el Brasil i una franja meridional que ha generat segles de debat. El mateix Piri Reis explica que va sintetitzar mapes àrabs, portuguesos, espanyols i fonts anteriors avui perdudes — incloent un mapa atribuït a Colom.
1492
Erdapfel (Martin Behaim)
El globus terraqüi més antic conservat. Construït a Nuremberg poc abans de l'arribada de Colom a Amèrica — no mostra el continent americà. Un recordatori que tota representació és filla del seu moment.
1459
Mappa Mundi de Fra Mauro
Síntesi del coneixement geogràfic europeu just abans dels grans viatges d'exploració. Circular i orientada amb el sud a dalt (convenció àrab), recull informacions de mercaders, navegants i mapes àrabs. Conservada a la Biblioteca Marciana de Venècia.
1375
Atles Català
Obra cabdal de l'escola cartogràfica mallorquina. Els 8 panells combinen carta portolana mediterrània amb representacions detallades d'Àfrica i Àsia, plenes de reis, ciutats, animals i mites. Inclou la primera representació coneguda de Mansa Musa al Mali. Conservat a la Bibliothèque nationale de France.
1154
Tabula Rogeriana
Encarregada pel rei Roger II de Sicília al geògraf andalusí Al-Idrisi, va ser el mapa més precís del món conegut durant tres segles. Orientada amb el sud a dalt seguint la convenció àrab. Aquesta versió és la reconstrucció moderna de Konrad Miller (1929).
~150 / 1482
Geographia de Ptolemeu
Tractat geogràfic alexandrí que va sistematitzar la projecció amb coordenades de latitud i longitud — el fonament de la cartografia matemàtica posterior. L'edició impresa a Ulm el 1482 (que es mostra) en va recuperar les taules durant el Renaixement i va ser estàndard a Europa durant generacions.
~600 aC
Imago Mundi babilònica
El mapa del món més antic conservat. Una petita tauleta d'argila amb cuneïforme acadi que mostra Babilònia al centre, envoltada per l'Eufrates, un oceà circular i set illes triangulars amb terres mítiques. Conservat al British Museum.
Projeccions sobre el món actual
Els mateixos sistemes matemàtics aplicats avui sobre la geografia completa del planeta (sobre la base NASA Blue Marble). Així es veu de debò què distorsiona cada projecció.
2016
AuthaGraph
Projecció rectangular que parteix d'un tetraedre desenvolupat. Conserva amb gran fidelitat les àrees relatives dels continents i oceans. Va guanyar el premi de disseny Good Design Grand Award al Japó. La imatge és una aproximació pública de la projecció (la versió oficial està patentada per Narukawa).
2005
Cahill-Keyes
Mapa octahedral en forma de papallona que minimitza les distorsions partint el globus en 8 triangles. Conserva força bé la forma dels continents i té múltiples maneres de muntar-se.
1973
Projecció Gall-Peters
Projecció equiàrea que va popularitzar-se com a alternativa política a Mercator. Conserva les àrees reals — Àfrica deixa de semblar més petita que Groenlàndia — al cost de distorsionar les formes.
1963
Projecció Robinson
No conserva ni les àrees ni els angles, però busca un compromís visualment agradable. National Geographic la va utilitzar durant dècades com a estàndard.
1943
Mapa Dymaxion (Fuller)
Projecció sobre un icosàedre desplegable. No té «cap amunt» fix — es pot orientar de moltes maneres — i mostra tots els continents com una sola illa connectada.
1923
Projecció homolosina de Goode
Mapa «interromput» que talla els oceans per minimitzar la distorsió dels continents. Combina dues projeccions equiàrees (Mollweide i Sinusoïdal) i conserva fidelment les àrees.
1921
Winkel Tripel
Compromís entre àrea, distància i direcció. Adoptada per National Geographic el 1998 com a successora de Robinson per les seves distorsions menors als pols.
1805
Projecció Mollweide
Projecció pseudocilíndrica equiàrea de forma el·líptica. Molt utilitzada en cartografia temàtica mundial — distribució de població, fenòmens climàtics — per la fidelitat d'àrees.
1569
Projecció Mercator (aplicada al món actual)
El mateix algoritme matemàtic de Mercator (línies rectes = rumb constant) aplicat avui sobre la geografia real i completa del planeta. Aquí queda evident el «problema» que ja no es veia al mapa original de 1569: Groenlàndia sembla més gran que l'Àfrica (és 14 vegades més petita), Antàrtida es deforma fins a l'infinit, els països del nord d'Europa s'inflen.
Configuració
Personalitza la teva experiència.
Idioma
Comencem en català. Quan el text estigui estabilitzat, traduirem el projecte a altres llengües.
Tema
Mode clar per llegir-hi tranquil·lament. Mode fosc per visualitzar millor els mapes en contrast.
Mida del text
Ajusta la mida si vols llegir més còmodament les descripcions tècniques de les projeccions.